Guerres de los Balcanes

Artículu revisáu
Esti artículu trata sobre les guerres asocedíes nos Balcanes a principios del sieglu XX. Pa la guerra de finales del mesmu sieglu, vease Guerres Yugoslaves.
Guerres de los Balcanes

Situación balcánica en víspores de les guerres balcániques, tres la guerra ítalo-turca de 1911 (enriba) y los territorios ocupaos pola Lliga de los Balcanes tres los dos guerres balcániques (embaxo). En colloráu l'antigua frontera otomana anterior a les guerres.

     Asignáu a Serbia.      Asignáu a Bulgaria.      Asignáu a Rumanía.      Asignáu a Montenegru.      Asignáu a Grecia.      Albania independiente.


Fecha 8 ochobre 1912 → 18 xunetu 1913
Llugar Península de los Balcanes y mar Exéu
Conflictu Enfrentamientu ente Imperiu otomanu y la denomada Lliga de los Balcanes
Resultáu espulsión definitiva del Imperiu otomanu en dos oportunidaes
[editar datos en Wikidata]
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "parte_de"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "imaxe"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "territorio"
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de conflictu militar con un parámetru desconocíu "fecha"



Les guerres de los Balcanes foron dos guerres asocedíes nel sureste d'Europa de 1912 a 1913. La primer enfrentó al Imperiu otomanu cola llamada Lliga de los Balcanes formada por Bulgaria, Montenegru, Grecia y Serbia. Les pequeñes naciones balcániques llograron espulsar a los otomanos de casi tol territoriu de la península, pero nun pudieron evitar enfrentase ente sigo pola repartu de les tierres que-yos arrebataran, lo qu'anició la segunda guerra balcánica.[1] El Tratáu de Bucuresti punxo fin a les guerres, pero dexó la zona nun equilibriu inestable, debíu al deséu de los derrotaos búlgaros de tomase la revancha en cuanto surdiera la oportunidá.[2] Les guerres tampoco quitaron la sede los mambises de los nacionalistes griegos y serbios, que siguíen deseyando ampliar los sos Estaos a cuenta de otomanos y austrohúngaros, respeutivamente.[2]

  1. Hall, 2010, p. XII.
  2. 2,0 2,1 Hall, 2010, p. XIII.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search